Fer aprendre (I): per començar orientar, situar i donar senyals de vida empàtica

Quan algú accedeix a un curs, sigui o no en línia, agraeix que les coses estiguin ben clares.

Quan algú diu que es connecta per aprendre, cal que pensem que sempre tindrà punts cecs, perquè la semiòtica no és ciència de correspondències unívoques, sinó contextualitzades i con dicionades per diferents àmbits de pertinença o habituds.

Quan algú és en un lloc per aprendre, sigui virtual o presencial, agraeix que algú noti que hi és i que l’escolta.

Són tres principis bàsics de didàctica. Cal dir-ho?

Aquesta entrada d’Àlex Vallès ens recorda els punts clau d’una guia didàctica:

• Presentació i introducció
• Justificació de l’acció/Expectatives
• Objetius d’aprenentatge
• Continguts
• Activitats
• Materials i recursos
• Temporalització
• Criteris d’avaluació

Altament rellevant la dinamització que proposa per al punt 2: ronda d’expectatives i col·locació en un lloc visible del curs. A l’aprenentatge en línia, podria gestionar-se a través d’una etiqueta twitter exposada al grup a través de qualsevol procediment ticker o simplement a través un bloc que anés mostrant les aportacions diverses amb cares i noms de les persones participants al curs.

S’hi troba a faltar, però, l’esment a les competències a potenciar.

 

Breu resum de com ha anat el curs e-Learning & digital Culture

1. Curs impartit a l’entorn coursera. Inscripció molt senzilla: breu formulari a partir del qual es reben 2 missatges recordant l’inici i un altre a l’inici de cada setmana d’activitat amb un resum de les activitats a realitzar i altres incidències.
2. Autenticació en començar el curs i signatura del codi d’honor:
   ” In order to ensure fairness, all students participating in any of our online classes must agree to abide by the following code of conduct:
   • I will register for only one account.
   • My answers to homework, quizzes and exams will be my own work (except for assignments that explicitly permit collaboration).
   • I will not make solutions to homework, quizzes or exams available to anyone else. This includes both solutions written by me, as well as any official solutions provided by the course staff.
   • I will not engage in any other activities that will dishonestly improve my results or dishonestly improve/hurt the results of others.

   I Agree to the Honor Code“

3. Aplicació base: un wiki, basat en Mediawiki, personalitzat que fa servir markdown com a llenguatge de marques. Tenen un fòrum extern al wiki.
4. Estructura iterativa. El curs, de la Universitat d’Edimbgurg, té una estructura setmanal molt clara, basada en tres eixos: cultures populars (film festival d’anuncis, bàsicament),  idees i interpretacions (lectura d’articles) i perspectives en educació (debats en fòrums ad hoc, piulades, ressenyes en blogs que són compilats…)
5. Fitxa didàctica amb enllaços per acabar-ho de lligar tot:
   
6. Avaluació entre iguals del producte final: un artefacte digital. Aplicacions en línia: Thinglink (per enllaçar continguts a partir d’una imatge central), Glogster, Storify…
7. Màxima activitat en qualsevol xarxa social: es crea una etiqueta a twitter per al seguiment del curs, es fa un recull dels blocs per poder seguir en RSS, hi ha Google Hangouts cada divendres…
8. Importància de l’audiovisual: a mig curs es fa una exposició d’imatge suggeridores del que s’ha anat tractant a flickriver, es comenten materials en format vídeo…

Coursera ha incorporat més idiomes, a banda de l’anglès: espanyol, francès, xinès i italià, tot i que la minsa quantitat els deixa en testimonials.

En espanyol, hi ha l’entorn miríada x que recull també cursos en obert d’universitats de l’òrbita hispanoparlant.

Human being & ICT: re-asserting or redefine? Maybe both of them?

We’re finishing the 3rd week on #edcmooc.

In this moment, a dialectic syllogism is going to be resolved:

ICT fosters our best as human beings
ICT fosters our worse as human beings
ICT fosters anything: it’s up to us

Perhaps, the key is in Francis Fukuyama‘s words:
As Peter Huber has argued [in his Orwell’s Revenge], the personal computer, linked to the internet, was in fact the realisation of Orwell’s telescreen. But instead of becoming an instrument of centralisation and tyranny, it led to just the opposite: the democratisation of access to information and the decentralisation of politics. Instead of Big Brother watching everyone, people could use the PC and internet to watch Big Brother, as governments everywhere were driven to publish more information on their own activities.

The other interesting point is the bio-technology progress. Ancient Greeks described the Fountain of everlasting Youth. It was a myth, but the forthcoming science seems have been already achieved, haven’t it? Which price had we paid? We have a great ethic question to answer. By the way: Orson Welles created something outstanding about this theme, as well:

The next ones: 2, 3.

e-Learning is still learning, but it’s learning that moves around very differently than ever before

We’re finishing the 2nd week on course e-Learning & Digital Culture.

Talking about the issue ‘Looking to the future’, we walked trough reality and imagination. IT are here, between us, but what are they good for?

Reading, listening to & watching course’s resources, I kept in mind several things:

• About Johnston, R (2009) Salvation or destruction: metaphors of the internet. First Monday, 14, “we only understand reality through metaphor”. It’s a fact that poetry leads to the last frontier. A classical and outstanding example: Baudelaire’s Correspondances. Rien ne va plus: you can replace Nature by Technology and all our present discussions in the last two weeks are going to be resumed in a sonnet. Utopian and dystopian points of view melts each other like perfumes in Baudelaire’s verses, goodness and meanness, illusions and fears. Sure, we know world trough metaphors, metaphors brings us from the old to the new, but at the end, when something is really new, are metaphors still valid and useful? Digital culture seems to be disruptive. Electronic documents are not as paper because of their own nature. A wiki is like a living palimpsest, but the magnificence of a wiki would be misunderstood by a philologist without knowledge about the nature of a wiki. So, we have to conclude that metaphors sometime help, but sometimes the left us on the edge of a mystery, moreover where they live we stop discovering that is very important when something is new.
• Concerning Annalee Newitz’s speech on what science fiction tells us about the future of social media, she offers materials for Fear & Hope dividing them into 4 aspects: are we building smart or stupid intelligence? Are we living the Privacy apocalypse? Are our minds being controlled? Is technology feeding social revolutions? Anyway, technology is in our lives even since we try to fade it away: you can’t stop the signal. Thus, either we are successful in living together or we become a remain of the past.
• I borrowed this post title form the article The social story of the mp3, because I think that reflects exactly our present point: we are talking always of knowledge transmission in a large sense, but we have new tools and we don’t know how making them learning tools. We know about learning, but nowadays learning moves around very different than ever before. To move around is the key word. Like many other things, learning became liquid and went away from the traditional institutions: schools, high schools, universities… We have to learn in the same way we live. Maybe putting the brain in our fingertips? Other bringing brain in our fingertips? Our world changed, so did we?

Avui es parla de MOOCs

Tant l’Ara com La Vanguardia avui han tractat dels Massive Open Online Courses perquè la UdG i la UPF han decidit aportar alguns cursos a aquest projecte.

A les universitats sembla que hi ha diversitat d’opinions pel que fa a la percepció distòpica o utòpica d’aquesta iniciativa. Sobta que el representant la universitat Oberta i en línia per excel·lència de Catalunya, la UOC, sigui qui més carregui contra el projecte adduint opacitat en l’orientació futura d’aquests cursos ja que coursera es declara entitat amb afany de lucre.

El MIT fa anys que ja ha obert bona part dels seus cursos i ha trobat una fórmula de finançament que no desdiu la proposta, diguem-ne altruista i, alhora, lliga a la perfecció amb les perspectives de negoci que obren les tecnologies de la informació i la comunicació: amazon. Així si t’interessa un determinat curs i una temàtica concreta, en connectar-te t’hi apareix la corresponent oferta d’aquesta ja consolidada llibreria en línia.

Today press in my country, Catalonia, focussed on MOOC because two main Catalan universities joined this project, UPF through the Spanish platform, Miriada X, and so did UdG as well.

There is a point in the information that make me nervous, it seems to me dystopian: both wondered about future commercial uses of coursera. I think it’s no matter at all. For instance, MIT’s OCW combines openness of its courses with a business pattern with Amazon. I found a great idea, even since useful for the user and, of course, it doesn’t bother me. There is something misunderstood and this is related to a deficit in the ICT know-how. It’s hard to leave apart press-culture in order to imagine present ways!

Us deixo un vídeo que he descobert a través del curs MOCC que estic fent, e-Learning & Digital Culture, i us tradueixo els conceptes principals que s’hi esbossen per si us és d’utilitat. Els he trobat en aquest bloc que he descobert gràcies al tuit d’una companya de curs, ShalakaSutar.

Claus de l’èxit en un curs MOOC

Cinc passos per reeixir en un MOOC (de fet, en qualsevol entorn d’aprenentatge en línia):

• Orientar-se: trobar i desar materials, enllaços, etc.
• Organitzar-se: conservar apunts, aportacions, pensaments en algun lloc segur i en línia
• Fer xarxa: reflectir en materials i compartir les vostres reflexions a través de connexions.
• Clúster: trobar altres persones amb objectius similars i/o interessos i fer-hi pinya.
• Centrar-se: mantenir-se centrat/ada en l’objectiu del curs .

coursera: e-Learning and Digital Culture

I’m taking part of this amazing experience.

In e-Learning and Digital Culture we’re discussing about utopian and dystopian views in technology.

Nowadays, does make technology us better as a human being? Either it doesn’t? Do we communicate much better? Instead, we don’t?

A couple years ago an Italian enterprise released this spot. The last message seems to me wonderful (Feelings don’t change. The way of communicating them, it does) and suitable to our present discussion:

Comparing advanced social community of primates and human being, we share a point: chimpanzees, for instance, use tools, so they have technology and they have a culture, see Jordi Sabater Pi and Jane Goodall studies.

But human being made evolve technology in order to preserve knowledge and to facilitate the broadcasting. So, we are writing,  pressing and using ICT.

What is it good for? It is good for preserving our  culture as a social species. It’s a fact: technology determines not only our personal lives, but our evolution and survival as a species.

But we have to keep on learning ant that means adapting to new technologies. Dahlberg points out 3 present orientations to the internet:

• Uses determination
• Technological determination
• Social determination

Which one is the most important? In my opinion, we have to keep one eye on each one of them when we talk about learning.

You can’t success with a learning strategy without having clear your mind about which pedagogical purposes you’re looking for.

You can’t success with a learning strategy without knowing that digital natives are not watching the world like U (digital immigrant)

You can’t success with a learning strategy without having the support of infrastructures that will make sure your aims of making true a real learning.

Aprenentatge arreu… almenys s’intenta

Vist avui al tren. Repàs abans d’entrar a classe a la Universitat de Vic. Impressió de presentacions electròniques com a material d’estudi, mòbil també com a recurs d’estudi? Quan trigarà a arribar l’m-learning?

Digital unreading?

Vist a l’itworld 2011 en una ponència ocde sobre avaluació de lectura digital. Com dirien a l’Àfrica: “Is it possible?”

Cap a la integració activa de l'(e-)aprenentatge

Afermar l’aprenentatge efectiu i la gestió del coneixement corporatiu és el repte que han d’encarar les unitats que es dediquen a la formació dins les organitzacions als nostres dies. Per sortir-nos-en, cal deixar de veure l'(e-) aprenentatge com una modalitat a banda en mans de serveis externalitzats sobre els quals no es té gaire coneixement: s’ha d’integrar en tot el cicle de gestió de la formació (anàlisi de necessitats, planificació i preparació, impartició, avaluació i sant tornem-hi!).

 

Demà comencem un seminari que té com a objectiu principal l’enunciat al títol: integrar l'(e-)aprenentatge en el projecte formatiu de l’organització.

 

Per integrar (operació molt més complexa que no pas la suma), cal apreciar pòsit i revulsiu, tradició i renovació. Cal escoltar les veus per arribar a la polifonia final.

 

Aquí en teniu la presentació.

Es proposa la realització d’un seminari amb el personal tècnic dels serveis de formació. Constarà de 8 sessions presencials d’1 hora i mitja. Cadascuna tindrà un tema central que servirà de base per a l’anàlisi i la discussió al grup. Les sessions aniran precedides d’alguna [tasca pràctica] de familiarització amb els mitjans de comunicació 2.0.

Objectius

• Familiaritzar els serveis de formació amb l’aprenentatge en xarxa i a la Xarxa
• Reflexionar sobre les oportunitats que ofereix i els canvis que comporta
• Implicar activament el personal de l’organització en la integració de l’(e-)aprenentatge als cursos de formació
• Proveir elements per a un fonamentat judici a l’hora de plantejar-se externalizacions de serveis en línia

Metodologia

Aprendre fent.

S’emprarà l’estructura de seminari = estudi especialitzat guiat per un professor i basat en la suma d’aportacions de totes les persones que hi participen Totes les tasques realitzades prèviament seran compartides, les conclusions de cadascuna de les sessions seran publicades.

Continguts

Sessió	Continguts	Materials
1	[Calendari compartit de google]   e-learning, què fem, per què ho fem així
2	[e-catalunya]   Què fan altres, p.e. MIT, UOC…
3	[delicious: hipervincles i etiquetes]   Modalitats de formació: en què s’assemblen, en què són diferents, DAFO Aprendre en línia i/o presencialment?
4	[documents compartits amb google docs]   La importància de facilitar l’aprenentatge, integració en la cultura de l’organització, en l’entorn social, en el temps que vivim
5	[documents compartits amb wiki]   Quines tasques comporta l’elaboració d’un curs?
6	[m-learning, aplicacions al mòbil i tauletes]   Disseny d’aprenentatge: pautes d’autoria
7	[imatges, presentacions i vídeos compartits]   Un pont de mar blava = un espai en xarxa de creació de cursos (el wiki), un espai en xarxa d’impartició de cursos: el moodle
8	[la informació en 140 caràcters: twitter]   Equips i xarxes, la dinamització de l’aprenentatge: conclusions

 

 

 

I tu, piules? Per qui piules?

Twitter s’ha convertit en una autèntica febre comunicativa i en un bon instrument per fer saber allò que hom vol que circuli d’un/a mateix/a.

140 caràcters amb l’afegitó d’enllaços o fotos donen per molt… fins i tot per desplaçar l’atenció del romanç Piqué-Shakira a l’home de la camisa de quadres!

I tu, piules?